martes, 15 de mayo de 2012

MELLOBLOCCO '12 cap. 1

I per fi, el dia més esperat va arribar, després d'una setmana fanàtica a resina ( Open bloc + Campionat de Catalunya de bloc), ara tocava una setmana fanàtica a roca, i on millor que impregnar-se de fanatisme que en la concentració bloquera a roca més gran del món... MELLOBLOCCO!!!




És cert el que se diu que una vegada a la vida hi has d'anar, com si es tractés d'anar a la Meca... i no us dic lo contrari, però jo afegiria que si podeu hi anéssiu cada any. Perqué? Ara us contaré els motius.

Primer de tot, el primordial per a mi, és el lloc. De veritat, no us enganyo, estar allà sigui melloblocco o no, és una de les coses més bones que et poden passar, i ja no parlo de blocar, o de fer corda o via llarga, perquè l' emplaçament et permet fer-ho tot...no... Parlo del fet d' estar simplement allà, sense fer res... solsament contemplant el paissatge que t'envolta, per a mi el regal més gran del món.

Segon motiu, la gent. La gent de la vall de Valmasino és molt simpàtica i sembla que els conèguis de tota la vida. M'agrada el seu tracte proper i les ganes d'entaular conversa. "Vida difficile" ....jejjeje
Ja ho vaig comprobar l' estiu passat quan per primera vegada trepitjava la vall. Tant l' Ari com jo...al ceruar la frontera i fer cap a Magic... trobàvem a faltar el tracte tan amigable de la gent.

Tercer motiu. Els blocs. Es caracteritzen per un granit bastant menys abrasiu que el de Can Boquet i millor que el de Cavallers, depenent del sector el grà canvia. Hi trobem tot tipus de blocs, des d'alts de placa, fins baixos i desplomats. Les regletes tenen l' egemonia, i si hagués de parlar del tipus de bloc que més es repeteix diria sense pensar-ho que els filos. Remarco que els blocs a part de ser macos, són durs...i per tant segur que hauràs de tonar a venir.

Quart motiu. Els companys de viatge. Per res del món me'ls deixaria, sense ells hi ha menys moments per recordar, menys anècdotes de les que riure i menys fanatisme!


 Va!!! Ara sí! Començo....

A Val di Mello seríem una bona colla. El dimecres a la matinada, el Josep Mª, l'Edu, la Cela i jo...ens dirigiriem a l'aeroport per començar l'aventura, alguns més adormits que altres, però la cosa és que es complia lo planejat, marxàvem a Melloblocco!

Allà ja ens esperarien en Marc, la Tessa, el Dani i el Guillem. Una bona tropa!




de camí a Morbegno


A les 8 del matí ja ens trobàvem en territori italià, ara sols faltaria agafar un bus cap a l'estació de ferrocarrils de Bergamo, i fer rumb cap a Morbegno. A les 11:30 arribariem a Morbegno, el sol apretava, voliem trepitjar la vall, però encara faltaria l'últim bus, el que en portaria fins San Martino. Entre una cosa i una altra a les 14:15  arribàvem al poble i carregats com anàvem sols quedava anar al càmping que es trobava en plena Vall di Mello, en l' entorn més bonic de tot Valmasino.



estació Morbegno
Magi, Edu, Cela, Mia esperant...


15:00 Arribada al càmping, dia radiant i a escalar qui no tingués son. A la tarda baixaríem a inscriure'ns.


camí al càmping





Dia 2

Ara sí, aquest dia escalariem molt, habiem d'aprofitar perquè la previsió no ens era massa bona, així que comencem escalant al sector Tarzan, el que està al costat del centre neuràlgic de Melloblocco. Escalfem i ràpid faig memòria de lo durs que són els blocs. Ens trobem amb uns madrilenys en el mateix bloc i compartim pegues fins intentar encadenar-ho tot.





Ai lo dia que us esperava!!!



Mia a  Diedrino

Edu

Marc a Diedrino


Núria a una trave


Edu


A la trave





 Després d' haver apretat bastant teniem cita al bar Mònica, era temps de relaxar-se i xerrar.

Equipoooo!!!





 El dia acabava, no sortiriem pas la primera nit, ens reservàvem per la següent.

En el pròxim post més... unes fotos que no us podreu perdre i us farán trepitjar la terra Santa sí o sí!!!

Va!!  Ara em toca entrenar!!

7 comentarios:

  1. Uó! quines fotacos!!! quins records!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ari!!! Cada vegada que passàvem pel nostre campament base, me'n enrecordava de lo bé que ens hi trobàvem allà. No hi havia dia que per alguna cosa o altra no se'm vinguéssin records al cap! Molts petons!!

      Eliminar
  2. si que vem sortir per la nit.....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Mia!! jajajja.... així m'agrada! que no en deixis passar ni una! En qüestió de festa tú me guanyes i és veritat!! La segona nit va ser la més llarga almenys per naltres tres. ( Mia, Edu i jo) Bona música electrònica i molt ambient. :)

      Eliminar
  3. Que sitio más chuloooo.. que fotazas!!!..ganas de conocerloo!!!! :D

    ResponderEliminar
  4. Hola Sara!!! Si si, el sitio es espectacular!! Te encantará cuando vayas!! ;) B7s!

    ResponderEliminar
  5. molt bon blog!! molt bones fotos!! felicitats!

    l'Edu és un crack, entregat amb l'escalada totalment!! ;)

    ResponderEliminar