miércoles, 20 de marzo de 2013

Gràcies!!!

Bon dia!

Com ha començat la primavera?

Reprenc l' activitat del bloc per un bon motiu. Tot just farà una mica més d'un any, per aquestes dates, vam començar amb l' Equip dels Bous de La Salle a gravar un video. Havia de seguir-nos en un dia normal d' escalada, intentar explicar el que significava per nosaltres i què ens donava.


Amb els nois de Namuss films vàrem començar les gravacions, tot una cosa nova i que mai hagués pensat que fes.  Va ser una bona experiència i les hores dedicades a aquest fi van valer la pena, doncs en Gerard i en Jon han fet una gran treball i es reflexa en el video, no és qualsevol video d' escalada, va molt més enllà, transmet la part humana de cadascú dels quatre (Marieta Cartró, Lluís Saló, Armando Raya i jo mateixa)

Per mi tot va començar molt més abans, quan vaig trepitjar per primer cop un rocòdrom i aquest era el dels Bous de La Salle. L' escalada em va atrapar i he de donar gran part de les gràcies a en Jaume qui va ser qui em va ensenyar amb els cursets i després amb els entrenaments fanàtics que fèiem. 

Després va venir l' equip i les competicions, havies d' entrenar, a mi sempre m' ha agradat entrenar, però va a èpoques, ara prefereixo escalar sense tenir res marcat.

He de donar mil gràcies a tots els que van confiar en aquest projecte, el de fer un equip d' escalada, i jo aniria més ennllà i diria de persones. Tots són uns fanátics i tenen una gran calitat humana. Ha estat un plaer compartir moments, somriures, compes i dies de filmació amb tots vosaltres!! Tampoc em puc oblidar del recolzament que hem tingut per part de Vèrtic, Vaude, Edelrid, Gargola, Tenaya i el Fess La Salle. Sense vosaltres res hagués estat possible. Merci per ajudar a gent, que com  per nosaltres, l' escalada els ho és tot.

A continuació penjo el meu video i el de la Marieta Cartró en  HD,  gravats i editats per Namuss Films i promoguts per  Vèrtic i Els Bous de La Salle




Núria Serra - Els Bous de la Salle #2 from namussfilms on Vimeo.

En el video surto escalant a Savassona i Targassonne, aquest últim un dels llocs que més m'estimo.




Marieta Cartró - Els Bous de la Salle #1 from namussfilms on Vimeo.

La Marieta escalant La Joia de l' Alamut!!


I PRÒXIMAMENT el video d' en LLuís Saló!! No us el perdeu!!!


Bona Setmana Santa!!! Disfruteu-la!!

lunes, 24 de diciembre de 2012

CASA...


A la vespra de Nadal, a l'escalfor de casa, dels meus, escric aquestes línies.

Estic aquí, al poble que m' ha vist crèixer, veure com feia la primera passa, com aprenia a parlar, a córrer, a anar amb bicicleta, a fer cabanes, a jugar amb els amics....


Aquí ho he aprés tot, a estar amb els meus, a olorar el romer, el timó, a anar a plegar ametlles, collir cireres, a anar a fer la verema... He pogut veure de primera mà tot el que aquesta terra ens dóna, tot el que tenim i que hem de valorar.

Aquí també ha passat el temps, no tant ràpid com a la ciutat però ha passat. Però he de dir que és diferent, encara avui, caminant pels carrers ombrívols, tortuosos del casc antic, pots entendre la vida de  de tant sols fa 50 anys. El dia a dia, els carros, rucs, gent trafegant pels carrers, portes obertes, veïns que eren com una familia... Tot això poc a poc s' ha anat perdent, però l' esperit encara el conserva la gent. Jo ho veig quan em cruso amb la gent gran, iaios que han tingut de passar les mil i una per les guerres i la gana, que saben valorar el que tenen i com costa aconseguir les coses. No ho sé, és difícil d' explicar.... però caminar per aquí hem transporta a una vida on el que agafa més rellebança és el dia a dia, l' anar passant, amb pausa, assaborint cada instant. I amb això em quedo, amb els instants rodejats de la teva gent, dels amics, aquells que encara que faci deu anys que no vegis...sembla que hagi estat ahir.

Una de les coses que em fa més feliç és estar al camp, sense fer res... m' assec i miro cap a la Picotxa, el paissatge de turonets m' encanta. Sí! per la meva terra no hi baixen molts rierols, no està verd... és un paissatge de secà on les argilagues prenen importància i l' argila amb el sol d' estiu passa a ser com un desert. Però és terra de contrastos, el riu Ebre passa a tocar, i les vistes que es tenen des de la Mola o les cases penjades al turó són immillorables.

Sóc feliç per tot això, sí!  Però també per haver descobert l' escalada. Gràcies a en Jaume, he pogut unir terra i esport, vida i contemplació, amics i moments.




Res em fa més feliç en aquest moments que tenir la meva germana aquí al costat, ajudant-me a encadenar un bloc que hem llimpiat les dues i que està a la nostra terra!!!  Per mi això ho és tot!!!








Espero que cada instant el passeu amb qui el voleu passar, el gaudiu com vosaltres volgueu i el valoreu, perquè el temps passa molt ràpid i hem de fer el que ens dicta el cor!!! :)




Des del meu poble us desitjo molts bons moments , bon Nadal i bon Any amb la gent que us fa sentir vius!!

Ah!!! I sempre amb ganes!!! És la clau!!











jueves, 15 de noviembre de 2012

L' OPEN DEL PIRI JA ESTÀ AQUÍ!!

Bona tarda!!!

Arriba el 24 de novembre i això vol dir cita obligada a l' Open del Piri. Els del Centre Excurcionista de Vilassar de Mar us estan montant uns blocs que no us els podeu perdre!

Tindreu 50 blocs per no aburrir-vos gens i em consta que tindreu altres distraccions! Així que a escalar, a passar un bon dia amb tots els companys i a disfrutar!!

A més hi ha sorteig de material que us espera i un obsequi per a cada participant!

Vindreu, no??




jueves, 13 de septiembre de 2012

SOMEWHERE OVER EUSKAL HERRIA






25 agost - 2 setembre


Anna, Peikus, Sara, Iñi, Fibris, Lur, Iban " jiti", Endika, Aritz, Ane, Jon, Nekane, Arantza


Wilson, Morris, López, Gier, Lur, Eder



 Bilbo, Sopelana, Las Rozas, Larraona, Gasteiz, Mañaria, Berreiz, Getaria, Zumaia,                Arrietabaso.


A la Merche sona... " Somewhere over the rainbow", l' escolto i somio amb els ulls oberts. Com serà alló d' allà dalt?, i el mar? Un munt de racons per conèixer, tot nou! Hi ha alguna cosa més emocionant?
.....
A la Merche suena... " Somewhere over the rainbow", la escucho y sueño con los ojos abiertos. Cómo será eso de allá arriba? y el mar? Un montón de rincones para conocer, todo nuevo! Hay alguna cosa más emocionante?

Uuuuuuu uuuuu uuuuu..................Somewhere over the rainbow!!!


way up high,
in a dream that you dream of,
once in a lullaby,
oh somewhere over the rainbow,
bluebirds fly,
and the dreams that you dream of
dreams really do come true.....
           

Ens esperen uns dies molt moguts, ( això encara no ho sabem),  voltarem tota Euskal Herria i ens ensenyaran lo bo i millor del boulder vasc. Ens retrobarem amb en Peikus i l' Iñi, dos vascs molt fanàtics que vàrem conèixer a Magic. Coneixerem a l' Aritz, Endika, Iban, Lur, Rúben, Sara....també los seus gossos... Sols puc dir que amb tots ells vàrem estar com a casa i que no ens oblidarem lo bé que ens vàrem sentir en tot moment!! Se os hecha de menos!!  
             
I bé, després de la introducció....començo!!
......
Nos esperan unos días movidos, (eso aún no lo sabemos), recorreremos toda Euskal Herria y nos enseñaran lo bueno y mejor del boulder vasco. Nos reencontraremos con Peikus y Iñi, dos vascos muy fanáticos que conocimos en Magic. Conoceremos a Aritz, Endika, Iban, Lur, Rúben, Sara... también sus perros!! Sólo puedo decir que con todos ellos estubimos como en casa y que no se nos va a olbidar lo bien que nos sentimos en todo momento!! Se os hecha de menos!!!

Y bueno después de la introducción... empiezo!!





25 AGOST...........................Camí, mar i bloc, Camino, mar y bloque






Primer dia, després de sis hores de viatge arribem. Primera parada Sopelana, dinar i bateig a l' AtlànticL' Anna ha preparat una Quische de verdures, formatge i pit d' indiot.  Quina crack! Està boníssima!!
Primer día, después de seis horas de viaje, llegamos. Primera parada Sopelana, comida y bautizo en el Atlántico. Anna ha preparado una Quische de verduras, queso y pavo. Que crack!! Está buenísima!!







Aterrem doncs a Sopelana, ens trobem un ambient completament diferent..si moltes furgos, però no hi ha crashpads, aquí el que regna són les tables de surf i les xancles. Ens diem mutuament que ens hem equivocat de lloc, jejeje, tot aquest món no el coneixem, però bé el que no deixem de fer tot i el vent i la frescor que fa, és anar-nos a remullar els peus a la platja.

Estic emocionada, se'm fa extrany caminar per una platja on la sorra està humida. Veig com la gent és banya entre dues banderes que limíten la zona de bany ( màxim 7 metres d' amplada... no és broma)tot això en una platja molt ampla i amb el socorrista allà mateix,... això no passa a les platges d' aquí... serà pel mar...


Aterrizamos pues a Sopelana, nos encontramos un ambiente completamente distinto....sí muchas furgos, pero no hay crashpads, aquí reinan las tablas y las chanclas. Nos decimos mutuamente que nos hemos confundido de lugar, jejeje, todo este mundo no lo conocemos, pero bien lo que no dejamos de hacer aunque haga mucho viento y fresco, es ir a remojarnos los pies a la playa.

Estoy emocionada, se me hace extraño caminar por una playa donde la arena está húmeda. Veo como la gente se baña entre dos banderas que limitan la zona de baño ( no os miento, máximo 7 metros de ancho) todo esto en una playa muy ancha y con el socorrista ahí mismo... eso no pasa a la playas de aquí... será por el mar...





Quan en tenim prou marxem amb la Merche cap a terres interiors, anirem direcció a " Rozas" primer però ens retorbarem amb l ' Iñi i el Wilson i coneixerem a en Morris!!! Del mar doncs passem a l' interior i la tranquilitat de la muntanya, quin lloc! Després d' una bona estona arribem al destí, allí ja ens esperen tots, estan blocant a mort. 

Sector " Circuito Spa", pedra arenisca gris, romos com a Fonten. Hi ha blocs de tota mena, alts i de placa, sostres i amb bons forats... Els anem probant i no ens deixem el bloc de " La oreja" que ja haviem vist en un video abans d' arribar.

El dia s' acaba, els amics han preparat una parrillada a la zona de picnic. A la nit fa frescor, hi ha molt silenci, porto molt temps desperta,  m' adormo....demà serà un alre dia.


Cuando tenemos suficiente nos marchamos con la Merche hacia tierras interiores, iremos a " Rozas " pero primero nos reencontraremos con Iñi y Wilson y conoceremos a Morris!!! Del mar pasamos a la tranquilidad de la montaña, qué lugar!! Después de un buen rato llegamos al destino, allí ya nos esperan todos, estan blocando a muerte!

Sector " Circuito Spa", piedra arenisca gris, romos como los de Fonten. Hay bloques de todo tipo, altos y de placa, techos con buenos agujeros.... Los vamos probando y no nos dejamos el bloque de " La oreja" que ya habíamos visto en un video antes de llegar.
El dia termina, Aritz, Iban, Lur, Endika, Fibris han preparado una parrillada a la zona de picnic. Hace fresco en la noche, hay mucho silencio, llevo muchas horas despierta, me duermo... mañana será otro dia.





26 AGOST........................ Avui toca pujada,  Hoy toca subida






La zona on hem dormit és molt tranquila, passa un riuet pel costat, l' Engaña. Em llevo i decideixo anar a córrer una mica, les muntanyes que m' envolten tenen un color bronze que amb el sol del matí  m' obliguen a parar i immortalitzar el moment.

La zona dónde hemos dormido es muy tranquila, pasa un río al lado, el " Engaña". Me levanto y decido ir a correr un poco, las montañas que me rodean tienen un color bronce que con el sol de la mañana me obligan a parar y inmortalizar el momento.






Esmorzar al sol, té, café, formatge, gossos que també volen menjar, slackline, slackline-tennis.... Una bona prèvia abans de pujar. Sí, avui toca pujada, uns 30 minuts en total, per arribar al sector " La buitrera". El lloc és impresionant, ens endinsem al bosc, apareixen blocs per tot arreu. Ronda de reconeixement i comencem a blocar. Blocs de placa, alguna trave, el abrazo del oso, la seva trave, un 7a de placa i sostre molt maco que comences amb un pas d' ombro de dreta... Plaques molt altes i una pedra que l'hi diuen la pedra Albarra, ens capfiquem amb un bloc d' aquells q m' agraden a mi, de sostre i amb passos una mica dinàmics...

El dia s' acaba de tota la troupe en quedem ben pocs, avui per sopar tindrem arrós a la cubana! 


Desayunar al Sol, té, café, queso, tostadas, perros que también quieren comer, slackline, slackline-tennis... Una buena previa antes de subir. Sí, hoy toca subida, unos 30 minutos en total, para llegar al sector " La buitrera". El lugar es impresionante, nos adentramos en el bosque, aparecen bloques por todo sitios. Ronda de reconocimiento y empezamos a blocar. Bloques de placa, alguna trave, " el abrazo del oso", su trave, un 7a de placa-techo muy bonito que empieza con un paso de ombro de derecha... Placas muy altas y una piedra que tiene semejanza a la de Albarra. Nos empeñamos con un bloque de esos que me gustan a mi, de techo y pasos dinámicos...

El dia termina... de toda la troupe...quedamos bien pocos, hoy cenaremos arroz a la cubana!















27 AGOST........................ La buitrera again





Comença el dia bastant relaxat, bé...em desperten unes vaques que passen just a tocar de la furgo. El Wilson es diverteix empaitant les vaques, en Morris s'ho mira més tranquil.
No pujarem fins al migdia, aquesta vegada però sense crashpads, ja ens esperen allà dalt. Probem nous blocs i li fem molts pegues a " El zulo" un 7a que val molt la pena. L' Anna s'hi deixa una yemma literalment, jo les tinc bastant tocades i paro abans...
Avui per sopar toca truita de patata!! mmmmm!!! Iñi te va sortir molt bona!!!

Empieza el dia bastante relajado, bueno.... me despiertan unas vacas que pasan justo tocando la furgo. Wilson se divierte persiguiendo las vacas, Morris se lo mira más tranquilo.
No subiremos hasta mediodía, esta vez sin crashpads, ya nos esperan ahí arriba. Probamos nuevos bloques y le hachamos unos cuantos pegues a " El zulo", un 7a que vale mucho la pena. Anna se deja literalmente una yema, yo las tengo tocadas y paro antes.
Hoy toca tortilla de patata para cenar! mmmm!!! Iñi te salió muy buena!!!






28 AGOST........................ Riu, Larraona, Peikus i Sara






Avui toca bany al riu, hem de testar la temperatura. Ja estem abituades a l' aigua glaçada de Magic, però la de l' Engaña no es queda molt enrrera, a més, estem a l'ombra i això es nota.
Fem camí cap a Larraona.L' Iñi i en Peikus ens en van parlar molt bé a Magic. 
A les 6 de la tarda arribem al sector " El pueblo". Ens esperen la Sara i en Peikus, que ja fa estona que hi són.


Hoy toca baño al río, hemos de testar la temperatura. Ya estamos acostumbradas al agua helada de Magic, pero la del Engaña no se queda muy atrás, además, estamos en la sombra y eso se nota.
Hacemos camino hacia Larraona. Iñi y Peikus nos hablaron muy bien de ella en Magic.
A las 6 de la tarde llegamos al sector de " El pueblo". Nos esperan Sara y Peikus, que ya hace rato que están.






La pedra és calcària, amb regletes i bidits.
 Hi ha una placa molt alta...jo..ni  la probo, l' Anna li fa uns pugues. Faig una trave de les que m' agraden, probem el bloc del puente roca, ens encanta!!! No hi ha temps de molt més! A les 8 hem quedat a Ubidea. L' Aritz i l' Ane ens inviten juntament amb tots a una parillada.

Sopar: sopem en un pati, fa fresqueta i t' has d' abrigar, el Jon va rondant, no s' està quiet, en dos dies ho pujarà tot. Som en Peikus, Sara, Aritz, Ane, Lur, Iban, Fibris, Iñigo, Anna i jo. Mengem truita de patata, llanguanissa, costelles, espàrrecs, uns pebrots petitets verds típics d' allí... Com s'ho curren aquests vascos!! 

Nit: tornem a Larraona, demà més...

La piedra es calcárea, con regletas y bidedos.
Hay una placa muy alta... yo ni la pruebo, Anna le hace unos pegues. Hago una trave de las que me gustan, probamos el bloque del puente roca, nos encanta!!! No hay tiempo de mucho más! A las ocho hemos quedado en Ubidea. Aritz y Ane nos invitan con toda la pandilla a una parrillada.

Cena. Cenamos en un patio, hace fresco y tienes que abrigarte. Jon va dando vueltas, no para, en dos días lo subirá todo. Estamos Peikus, Endika, Sara, Aritz, Ane, Jon, Lur, Iban " jiti", Fibris, Iñigo, Anna y yo. Comemos tortilla de patata, longaniza, costillas, espárragos, unos pimientos verdes pequeñitos típicos de ahí... Cómo se lo curran estos vascos!!

Noche: volvemos a Larraona, mañana más...



29 AGOST............................ " La alcantarilla" i " Siberia"




Avui fa calor, al sol et cous i a l'ombra s' està bé.  M' encanta Larraona, és dur, però hi ha blocs dels de forats grans! Bé...hi ha de tot. I molts de duríssims!!!

Ens  posem a tibar, primer a "La alcantarilla", ens passem molta estona probant un 6c+ inhumà... L' Iñi el fa a la primera....clar, l' Anna li troba un mètode amb unes regletes minúsules, jo...ni me movo! jejeje És migdia i arriba tot motivat l' Aritz... ya sabes eh? bloque que no haces lo pierdes! jejeje Que presión!! :P
Amb ell arriba Gier. El Morris el porta a ratlla...i això que ell no fa res pobret!!


Hoy hace calor, al Sol te cueces y a la sombra se está bien. Me encanta Larraona, es duro, pero hay bloques de agujeros grandes! Bueno...hay de todo. Y un montón de durísimos!!!

Nos ponemos a blocar, primero en " La alcantarilla", nos pasamos un montón de tiempo probando un 6c+ durísimo... Iñi se lo saca a la primera....claro. Anna le encuentra un método con unas regletas minúsculas, yo... ni me movo! jejeje Es mediodía y llega todo motivado Aritz... ya sabes eh? bloque que no haces lo pierdes! jejeje Qué presión!! :p
Con el llega Gier. Morris lo lleva a raya...y eso que el no hace nada pobrecito!!
















Ens desplacem cap al sector " Siberia" 

No em moc de davall del sostre del pitufos....jajaja m' encanta!!! Llàstima que no ho tinc aprop això...perquè sinó estaria allà tots els dies. Al final acabaria transformant-me amb un d' ells, habitaria al bosc i ningú em reconeixeria.... 

En aquella mateixa pedra hi ha blocs per a tots els gustos, Aritz i Iñi proben un 7b de placa dur, l' Anna i jo ens capfiquem amb el dels pitufos i probem les dos versions, la que va cap a l' esquerra 6c i la que va cap a la dreta 7a. Totes elles ben maques.
S' està enfosquin li fem uns pegues a un altre bloc guapíssim però amb un pas final molt llarg!!

És de nit, el Wilson passarà la nit amb nosaltres, quin gos! Ens el mengem! Es va portar molt bé.


Nos desplazamos hacia el sector " Siberia"

No me muevo de debajo del techo de los pitufos... jajaja me encanta!!! Lástima que no lo tengo al lado de casa...porqué si no estaría allí todos los días. Al final terminaría transformándome en uno de ellos y nadie me reconocería...

En esa misma piedra hay bloques para todos los gustos, Aritz y Iñi prueban un 7b de placa duro, Anna y yo nos empeñamos con el de los pitufos y probamos las dos versiones, la que va hacia la izquierda 6c y la que va hacia la derecha 7a. Todas ellas bien bonitas.
Se está oscureciendo y terminamos haciendo unos pegues a otro bloque cinco estrellas que tiene un paso final muy largo!!
Es de noche, Wilson pasará la noche con nosotras, que perro!! Nos lo comemos!! Se portó muy bien!









30 AGOST...............................  Larraona, Gasteiz





Avui bloquem soles i tenim amb nosaltres el Wilson!

Tornem al sector de " el Pueblo ", escalfem i li tornem a fer pegues al bloc del puente roca. Avui és un dia bastant de relax, en fem un de més senzill i es posa a ploure, dinem i anem a un bloc de sostre 7a que té dos forats molt grans. L' entrada és molt dura! allí si que podem dir amb majúscules! NO ME MOVO!! 

Hoy blocamos solas y tenemos con nosotras a Wilson!

Volvemos al sector " El pueblo", calentamos y le volvemos a dar pegues al bloque del puente roca. Hoy es un día bastante relajado, hacemos uno más sencillo y se pone llover, comemos y vamos a un bloque de techo 7a que tiene dos agujeros muy grandes. La entrada es muy dura!! Aquí si que podemos decir con mayúsculas! NO ME MOVO!!





Aquesta nit anem a la city. Peikus i Sara ens inviten a sopar a casa seva, amanida i rollitos amb pollastre i verdures! mmmm!!
Sortim a fer una volta per Gasteiz, m' encanta, és una ciutat molt neta i em sorprenen les balconeres de fusta treballada, totes elles pintades de blanc. Una volta ràpida però intensa. 
Estem reventades i ens quedem per allà a dormir, on aneirem demà? No ho sabem!


Esta noche vamos a la city. Peikus y Sara nos invitan a cenar a su casa. Ensalada y rollitos de pollo y verduras! mmmm!!
Salimos todos a hacer una vuelta por Gasteiz, me encanta, es una ciudad muy limpia y me sorprende las balconeras de madera labrada, todas ellas pintadas de blanco. Una vuelta corta pero intensa.
Estamos cansadas y nos quedamos por ahí a dormir, dónde iremos mañana? No lo sabemos!












31 AGOST............................. Mañaria




Ja tenim plan! Marxem direcció a Mañaria amb la Sara i Peikus. La pedra és calcària, amb forats molt grans o regletes i pedres punxenques. És com el caos de pedres de Magic però al País Basc.

Ya tenemos plan! Nos vamos hacia Mañaria con Sara y Peikus. La piedra es calcárea, con agujeros muy grandes o regletas y piedras que pinchan. Esto es como el caos de piedras de Magic pero al Pais Basco.





Probem una fisura per escalfar i després un bloc de regletes. L' Anna li encanta i li fa molts pegues, en Peikus uns quants i se'l treu. Jo mentrestant intento moure'm en una trave que hi ha a la mateixa pedra.

Ens desplacem a " La plaza". Blocs per a tothom, fàcils, durs, amb molt de canto i forats, traves...
A mitja tarda arriben Aritz, Endika, Ruben y Iñi.També els gossos, Gier, López, Lur.
Som un munt de gent i aquests es posen a probar una nova linia.


Probamos una fisura para calentar y después uno de regletas. Anna le encanta y le hace muchos pegues, Peikus unos cuantos y se lo saca. Yo de mientras me intento mover en una trave que hay en la misma piedra.

Nos desplazamos a " La plaza". Bloques para todo el mundo, fáciles, duros, con mucho canto y agujeros, traves...
A media tarde llegan Aritz, Endika, Fibris y Iñi.También los perros Gier, López, Lur.
Somos un montón de gente y estos se ponen a escalar una nueva línea.






























Avui baixem al poble de Berriz a sopar. Al bar ens trobem amb la Lur i l' Iban. L' Iñi ens invita a tots a unes chuletes! Quina cosa més bona!! Segons alguna foto... Fibris aparenta que s'ha quedat en gana....no ho crec pas. Ara si que no tindrem excusa pel dia següent!!

Prenem algo a un altre bar del poble i després fem cap a dormir. Demà tocarà mar!!

Hoy bajamos al pueblo de Berriz a cenar. Al bar nos encontramos con Lur y Iban. Iñi nos invita a todos a unas chuletas riquísimas! Según algunas fotos Fibris aparenta que se ha quedado con hambre...no lo creo. Ahora sí que no tendremos excusa para el día siguiente!!

Tomamos algo en otro bar del pueblo y después para la cama. Mañana tocará mar!!


1 SETEMBRE.................. Getaria





Ens llevem i al migdia anem a Getaria. Està a tocar del mar, són un munt de pedres d' arenisca molt fina. Som l'Endika, Fibris, Iñi, Nekane, Arantza, Anna i jo.El lloc és preciós, probem blocs de placa, dinàmics, sostres i per acabar una trave. Acabem el dia de bloc amb una posta de Sol espectacular. Ens despedim ja d' aquests bons moments a Euskal Herria, han estat intensos i immillorables.


Nos levantamos y al mediodía vamos a Getaria. está tocando el mar, son un montón de piedras de arenisca muy fina. Somos Endika, Fibris, Iñi, Nekane, Arantza, Anna y yo. El lugar es precioso, probamos bloques de placa, dinámicos, techos y para terminar una trave. Terminamos el día de bloque con una puesta de Sol espectacular. Nos despedimos ya de estos buenos momentos en Euskal Herria, han sido intensos y inmejorables.








  





























Ens acostem al poble del costat, Zumaia. Allí hi ha molt ambient, es nota que és un poble d' estiueig, molta gent fora de les tabernes i molt soroll. Prenem uns quants txacolís i mengem un bon entrepà.  L' Iñi repeteix! Xerrem una bona estona fora, poc a poc i per dintre meu em recorre un sentiment de tristor però a la vegada de felicitat, demà marxem, fem camí, però ho farem sabent que hem deixat gent molt maca i que segur coincidim blocant un altre cop.  
Avui ja anirem a dormir on demà blocarem. A Arrietabaso. 
Tranquilitat, el cel estrellat... es fa el silenci.

Nos acercamos al pueblo de al lado, Zumaia. Ahí hay mucho ambiente, se nota que es un pueblo de veraneo, mucha gente fuera de las tabernas y mucho ruido. Hacemos unas cuantas rondas de txakolis y comemos un buen bocadillo. Iñi repite!!
Hablamos un buen rato fuera, poco a poco y dentro de mi recorre un sentimiento de tristeza y felicidad a la vez, mañana nos marchamos, haremos camino, pero lo haremos sabiendo que hemos dejado gente muy maja y que seguro que coincidimos blocando otra vez.
Hoy iremos a dormir donde mañana blocaremos. A Arrietabaso. 
Tranquilidad, el cielo estrellado... se hace el silencio.



2 SETEMBRE................... Arrietabaso




Lloc espectacular, si ahir estavem a la platja, ara davant meu tinc un paissatge muntanyós. Estem a 1000 metres, hi regna la calma i els voltors. A les 11:30 puntual arriba l' Endika. Esmorzar a les altures, i pujada cap als blocs. També hi tenim calcària, però aquesta no és tant punxenca com Mañaria. Hi han blocs sorprenents però no tenim temps de probar-ho tot. Ens falta temps!! Crec que ens haurem de plantejar seriosament tornar cap aquí dalt!! 

Lugar espectacular, si ayer estábamos en la playa, ahora delante mio tengo un paisaje montañoso. Estamos a 1000 metros, reina la calma y los buitres. A las 11:30, puntual, llega Endika. Desayuno en las alturas, y subida hacia los bloques. También hay calcárea, pero esta no pincha tanto como la de Mañaria. Hay bloques muy bonitos pero no tenemos tiempo de probarlo todo. Nos hace falta tiempo!! Creo que nos tendremos que plantear seriamente volver hacia aquí arriba!!  








































Són les 4, hem de marxar, ens despedim de l' Iñi i Endika, el dies anteriors ens aviem despedit de tots els altres. 
Buff!!! Va estar " fenomenal"!! Que fanàtics!! Ara sabeu que us toca!! "Si o que"?

Són las 4, tenemos que marcharnos, nos despedimos de Iñi y Endika, los días anteriores lo habíamos hecho de todos los otros. 
Buff!!! Estuvo " fenomenal"!! Que fanáticos!! Ahora sabéis que os toca!! " Si o que"?