lunes, 24 de diciembre de 2012

CASA...


A la vespra de Nadal, a l'escalfor de casa, dels meus, escric aquestes línies.

Estic aquí, al poble que m' ha vist crèixer, veure com feia la primera passa, com aprenia a parlar, a córrer, a anar amb bicicleta, a fer cabanes, a jugar amb els amics....


Aquí ho he aprés tot, a estar amb els meus, a olorar el romer, el timó, a anar a plegar ametlles, collir cireres, a anar a fer la verema... He pogut veure de primera mà tot el que aquesta terra ens dóna, tot el que tenim i que hem de valorar.

Aquí també ha passat el temps, no tant ràpid com a la ciutat però ha passat. Però he de dir que és diferent, encara avui, caminant pels carrers ombrívols, tortuosos del casc antic, pots entendre la vida de  de tant sols fa 50 anys. El dia a dia, els carros, rucs, gent trafegant pels carrers, portes obertes, veïns que eren com una familia... Tot això poc a poc s' ha anat perdent, però l' esperit encara el conserva la gent. Jo ho veig quan em cruso amb la gent gran, iaios que han tingut de passar les mil i una per les guerres i la gana, que saben valorar el que tenen i com costa aconseguir les coses. No ho sé, és difícil d' explicar.... però caminar per aquí hem transporta a una vida on el que agafa més rellebança és el dia a dia, l' anar passant, amb pausa, assaborint cada instant. I amb això em quedo, amb els instants rodejats de la teva gent, dels amics, aquells que encara que faci deu anys que no vegis...sembla que hagi estat ahir.

Una de les coses que em fa més feliç és estar al camp, sense fer res... m' assec i miro cap a la Picotxa, el paissatge de turonets m' encanta. Sí! per la meva terra no hi baixen molts rierols, no està verd... és un paissatge de secà on les argilagues prenen importància i l' argila amb el sol d' estiu passa a ser com un desert. Però és terra de contrastos, el riu Ebre passa a tocar, i les vistes que es tenen des de la Mola o les cases penjades al turó són immillorables.

Sóc feliç per tot això, sí!  Però també per haver descobert l' escalada. Gràcies a en Jaume, he pogut unir terra i esport, vida i contemplació, amics i moments.




Res em fa més feliç en aquest moments que tenir la meva germana aquí al costat, ajudant-me a encadenar un bloc que hem llimpiat les dues i que està a la nostra terra!!!  Per mi això ho és tot!!!








Espero que cada instant el passeu amb qui el voleu passar, el gaudiu com vosaltres volgueu i el valoreu, perquè el temps passa molt ràpid i hem de fer el que ens dicta el cor!!! :)




Des del meu poble us desitjo molts bons moments , bon Nadal i bon Any amb la gent que us fa sentir vius!!

Ah!!! I sempre amb ganes!!! És la clau!!











4 comentarios:

  1. Ooooooh Núria!! Quina entrada més maca, m'he emocionat. Continua així, vas pel bon camí. Muaks!!

    ResponderEliminar
  2. Vene! A aprofitar cada moment!! Ens veiem en res!!! Muaaa

    ResponderEliminar
  3. Què guay Núria! M'ha agradat molt :)

    BONES FESTES I BON ANY a tu també

    ResponderEliminar