ALBARRACÍN SOTA ZERO

Qui hem conèix ja sap que li he declarat el meu amor incondicional a Albarracín sols trepitjar-lo per primer cop. Ho és tot, podria escriure'n pàgines i pàgines elogiant-lo...però la declaració ja la vaig fer al bar " El Molino del gato". Sols dir que té alguna cosa que et lliga molt, uns dies després d'anar-hi, el teu cap, el teu cos, es troba allí, rodejat del pinar de Rodeno, de milers de pedres, atrapat en aquell laberint on l' única sortida és vertical i si ho mirem així... de sortides en té milers!!!

Està bé!!! ja no m'enrotllo més...

Durant la setmana passada, l'home del temps ja advertia de l'onada de fred que ens afectaria, ja anavem mentalitzats, a Albarracín faria molt, molt de fred.

Bé!!! Divendres al migdia, l' Edu, el Pol i jo mateixa arribarem a Albarracín!! Feia un sol espatarrant, ràpidament ja ens posarem a escalar, hi havia moltes ganes!! Vam estar al sector del "Techo de don Pepo", el sostre ens va donar molt de joc i provàrem la travessa del sostre així com el 6b/c de l'esquerra. En els dos ens faltava la sortida, no hi havia manera!!

   



Pol




Núria



  



Edu



A la tarda no hi tocava el sol, feia molt de fred! Varen ser moltes les vegades que sortirem a veure el sol.

Per ser el primer dia...no ens matxucarem molt, decidirem anar a " El molino " i passar el que quedava de tarda, l'Edu frisava per una " cuello alto " jeje...



La cuello alto



Vàrem estar xerrant una bona estona...a les 8:30 arribaven la inhumana i inhumà Bibiana i Miguel...més tard el seu amic Ignasi. La Bibiana em contava els plans pel dia següent, Arrastradero, seriem una bona colla...

A la nit arribava l'altre company, l' Slim, ell encara no sabia el que l'esperava demà...

Mega torta dulce i torta salada

Dissabte: 9 del matí... explosió de gust a la boca, ulls plorosos....mmmmmm!! Hi havia una altra cosa d'Albarracin que m'havia robat el cor!! Las tortas dulces!!...Esmorzarem de lujo!! Quines tortets! Ahh! I quines magdalenes!! Ja ens haviem omplert la panxa...ara tocava escalar! No hi havia excuses.

Les 10:30, arribem al sector Arrastradero, escalfem en una gran paret plena de cazos, bidits, regletes i a les sortides...com no...romos!! El primer contacte amb la roca és gèlid, les mans fan molt de mal, cal abituar-les al fred, s'han d'anar escalfant poc a poc... Els peus, contràriament,es van gelant i perdent tacte cada segon que passa.



Edu a la  paret de l' Arrastradero



Blocs de sortida de cazos invertits, anar a una regleta, saltar a una bona roma i sortida...roma i roma i cap amunt! Un altre d'empotrar genoll...no surt...però unes hores més tard el que em surt és un gran blau damunt el genoll!! Algún record havia de tenir d'Albarracín! Havia d'haver aplicat el mètode Bibiana, samarreta lligada al genoll i a disfrutar!



Slim

  

Bibiana power




Edu



Ens movem de blocs...ara ens situem al pas estret, li fem uns pegues al "Cazo tanks". L'Edu i l'Slim estan molt motivats, no paren!!! L'Edu s'endú el "Cazo tanks" i el "Gruyere" tots dos 6b+.

Al contrari de lo normal...anem buscant els blocs que hi toca el sol...a les 9 del matí estavem a -9ºC...amb aquesta temperatura el tacte al sol és boníssim!



Núria a " Cazo tanks"




Edu encadenant " Cazo tanks" 6b+



Ja cau el sol, he localitzat un bloc solitari on el sol hi toca de plè...aquest serà el nostre laboratori pel que queda de tarda. Es tracta de "Liquen Bastardo" un 7b...estem fanàtics...li fem mil pegues...no hi ha manera...bé... en part a algú sí que l'encadena! jeje



Edu: mil pegues a "Liquen bastardo" 7b 




L'ombra encadena "Liquen Bastardo"



Diumenge...últim dia...un bloc em ronda pel cap...està al sector Techos, "A oscuras" 7a+. Arribem i uns valencians li apreten fort, el tatxen! L' Edu ja té els peus de fusta, en Pol li vol provar a la travessia, un 6a i jo li probo al 7a+ sense èxit. Ja tinc deures per quan tornem!!! Però ja se el mètode!!

Ja s'acaba...hem d'agafar los trastets i marxar cap a terres catalanes. Ens enduem molts deures, però també molts regals...lo millor: la bona companyia, els bons moments, molta motivació i unas tortas dulces que m'estan esperant al cotxe!!



Els quatre al sol

 Per finalitzar, només voldria remarcar en la situació que ens trobem a Albarracín, el col·lectiu d'escaladors s'ha organitzat per pendre mesures i posar a coneixement de tots els escaladors de la situació i les restriccions d'escalar en certes zones. La veritat és, que un lloc com Albarracín l'hem de cuidar molt! 

Ens hem de mentalitzar de fer bones accions i d' informar-nos molt! I si tenim dubtes preguntar! Jo la primera.

Hi ha una pàgina on exposa tots el critèris de l'escalada a Albarracín:

http://www.escaladasosteniblealbarracin.blogspot.com/

Vull dir que al sector del pàrquing, que toca a la carretera no s'hi pot escalar! Perquè els blocs es veuen des de la carretera. Jo no ho vaig interpretar bé!  Ja no tronarà a passar!!

Bones tibades!!!